Els orígens de Montserrat: del mite a la història

Per què se’n diu Montserrat?

Si mires el massís des de l’Anoia, entendràs el nom abans d’arribar-hi: la carena dibuixa les dents d’una serra. Montserrat evoca, precisament, una muntanya serrada. Al Virolai, l’himne a la Mare de Déu de Montserrat, són els àngels qui donen forma a la muntanya amb una serra d’or. Però la geologia explica una altra història. Per descobrir-la, només cal acostar-se a la roca.

Com es va convertir un antic delta en un massís d’agulles?

Fixa’t en una paret de Montserrat: dins la roca hi veuràs còdols de mides i colors diferents. Fa uns 50 milions d’anys, durant l’Eocè, els rius els arrossegaven fins a la vora d’un mar que ocupava una part de l’actual Catalunya central. Els còdols s’hi acumulaven amb la sorra i altres sediments. Amb el temps, aquests dipòsits es van compactar i cimentar. La roca que els aplega s’anomena conglomerat.

Quan els rius hi van dipositar els còdols encara no hi havia agulles. Molt més endavant, un cop enlairat el massís i exposada la roca, l’aigua va anar eixamplant les esquerdes i va desgastar unes capes més que no pas unes altres. Així es van formar parets, canals i torres de roca. La silueta inconfusible del Cavall Bernat i el conjunt de les Agulles en són dos bons exemples.

Abans del monestir: les coves i les primeres capelles

La història humana de Montserrat tampoc no comença amb els monjos. A la Cova Gran i a la Cova Freda s’hi ha trobat ceràmica del neolític antic. És un rastre discret, ben diferent de la basílica que avui atreu totes les mirades: ens acosta a la gent que ja coneixia la muntanya milers d’anys abans que el seu nom aparegués per escrit.

La primera menció documental de Montserrat que recull l’Abadia és de l’any 888. A finals del segle IX hi havia quatre capelles: Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí. D’aquelles quatre se’n conserva la de Sant Iscle, al jardí del monestir.

La Santa Cova i la Moreneta: què en diu la llegenda?

Diu la tradició que l’any 880 uns pastors van veure una llum i van sentir una música. El relat els porta fins a una cova on van trobar una imatge de la Mare de Déu. Quan se la van voler endur a Manresa, es va fer tan feixuga que no la van poder moure. Per als protagonistes de la llegenda era un senyal: la imatge s’havia de quedar a la muntanya.

L’any 880 pertany a la llegenda, no pas a una acta de la troballa. El primer text conegut que la narra és del 1239. La Moreneta que es venera a la basílica és una talla romànica que l’Abadia data entre els segles XII i XIII. Si visites la Santa Cova, la imatge que hi veuràs és una reproducció.

1025: Oliba funda Santa Maria de Montserrat

A la muntanya hi havia més d’un monestir. Un document del 945 ja dona testimoni del de Santa Cecília. La data del 1025 correspon a una altra fundació: la de Santa Maria de Montserrat per Oliba, abat de Ripoll i bisbe de Vic. Per això el monestir va celebrar el mil·lenari el 2025. El 1025 no és ni l’any de la descoberta de la muntanya ni el de la construcció de la basílica actual.

Quan hi vagis, tres indrets t’ajudaran a resseguir aquestes històries: a les agulles hi pots llegir la història de la roca; a la Santa Cova hi trobaràs el record de la llegenda, i a la basílica s’hi conserva la talla de la Moreneta. Si prepares la sortida des de Can Robira, trobaràs la informació pràctica a la nostra guia del monestir de Montserrat.